Com ser mare soltera? – Tractaments de fertilitat i preus

Per (ginecòleg), (ginecòloga), (embriòloga), (embriòloga) i (embriòloga).
Última Actualització: 31/01/2019

Cada vegada són més les dones que decideixen ser mares solteres per elecció. Avui dia, això és possible gràcies a les tècniques de reproducció assistida amb donació de semen o a l'adopció.

No obstant això, els tractaments de fertilitat per a tenir un fill sense parella estan en auge, perquè tenen l'avantatge de permetre a aquestes dones ser mares biològiques amb la participació d'un donant de semen anònim.

En resum, les dones solteres poden aconseguir l'embaràs amb tractaments com la inseminació artificial (IA), la fecundació in vitro (FIV) o, en casos concrets, amb l'adopció d'embrions.

Inseminació artificial per a dones solteres

La inseminació artificial és el tractament de reproducció assistida més senzill i econòmic que existeix.

Està indicat per a dones joves amb bona reserva ovàrica i les trompes de Fal·lopi permeables.

Al no comptar amb parella masculina, les dones solteres que vulguin fer-se una inseminació artificial hauran de recórrer al semen de donant.

En funció de la tècnica utilitzada, existeixen dues modalitats de IA per a les dones soles:

Inseminació casolana

La inseminació artificial casolana és un mètode que la dona pot realitzar en la seva pròpia casa després d'haver adquirit el semen d'un donant, procedent d'un banc de semen acreditat, i un kit d'inseminació casolana.

És molt important destacar que la inseminació casolana no és una tècnica de reproducció assistida com a tal, ja que no es duu a terme amb intervenció ni assistència mèdica.

La probabilitat d'aconseguir l'embaràs amb aquest mètode és similar a la d'un embaràs natural i dependrà principalment del moment del cicle en el qual es dugui a terme i de la correcta manipulació de la mostra de semen.

IAD

La inseminació artificial amb semen de donant (IAD) sí que és un tractament que ha de realitzar-se en una clínica de fertilitat sota la supervisió d'un ginecòleg especialista.

Els passos a seguir per a la dona que desitja quedar-se embarassada amb aquest mètode són els següents:

  • Estimulació ovàrica suau.
  • Control de l'estimulació amb ecografies i anàlisis d'estrògens per a valorar el desenvolupament fol·licular.
  • Inducció de l'ovulació amb medicació hormonal.
  • Preparació del semen de donant, el qual estarà congelat.
  •   Introducció del semen capacitat en l'úter de la dona mitjançant una cànula d'inseminació.

Quant al semen de donant, la clínica de fertilitat serà l'encarregada de triar a un donant les característiques físiques i immunològiques del qual se semblin el màxim possible a les de la dona.

Tal com exigeix la legislació espanyola en la Llei 14/2006 sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida, la clínica ha de garantir l'anonimat dels donants de gàmetes i en cap concepte serà possible revelar aquesta informació.

Si vols saber més sobre aquest mètode reproductiu, pots accedir a aquest article: Inseminació artificial.

Fecundació in vitro per a mares solteres

Aquelles dones que no compleixen els requisits per a realitzar una inseminació artificial o que no han aconseguit l'embaràs després de diversos cicles de IAD poden recórrer a la fecundació in vitro.

Possiblement aquest és el cas de dones solteres de major edat o amb algun problema de fertilitat.

El Dr. Gorka Barrenetxea, en referència a l'esterilitat en dones solteres i lesbianes, ens indica que:

La dona que ve sola o amb parella femenina té un 80% de probabilitat de no tenir problemes de fertilitat i un 20% que els tingui.

El tractament de FIV és una mica més car i complex que l'anterior, però la taxa d'embaràs és molt més elevada.

Ja que estem parlant de mares solteres, la FIV també haurà de realitzar-se amb semen de donant. No obstant això, en funció de la procedència dels òvuls de la dona, diferenciem entre els següents tipus de FIV:

FIV amb semen de donant

Es tracta del clàssic tractament de FIV indicat per a parelles amb esterilitat, però amb la particularitat d'usar semen de donant.

A continuació, detallarem els passos de tot aquest procés:

  • Estimulació ovàrica controlada.
  • Control de l'estimulació amb ecografies i anàlisis d'estrògens per a valorar el desenvolupament fol·licular.
  • Punció fol·licular per a extreure els òvuls madurs de l'ovari.
  • Descongelació i capacitació del semen del donant assignat.
  • Fecundació dels òvuls obtinguts amb el semen del donant.
  • Cultiu dels embrions que han aconseguit fecundar.
  • Selecció dels embrions de millor qualitat i transferència embrionària a l'úter matern.

Igual que per a la IAD, el donant de semen serà anònim i ho triarà el centre de reproducció assistida sobre la base de les característiques immunològiques i físiques de la futura mamà.

Visita aquest post per a obtenir més informació detallada sobre aquesta tècnica de reproducció assistida: La fecundació in vitro.

FIV amb doble donació

En cas de presentar una baixa reserva ovàrica o no poder utilitzar els propis òvuls per algun motiu, les mares solteres poden recórrer a la FIV amb doble donació de gàmetes per a aconseguir l'embaràs.

Tant els òvuls com els espermatozoides necessaris per a realitzar la fecundació provenen de donants anònims que han passat tots els controls necessaris per a poder donar.

El procediment de la FIV amb donació d'òvuls i semen és molt similar a l’ovodonació. La futura mamà solament haurà de passar per un tractament hormonal de preparació endometrial per a poder fer la transferència embrionària amb les màximes garanties d'èxit.

En una FIV amb doble donació, l'estimulació ovàrica i la punció fol·licular es realitzen a la donant d'òvuls, per la qual cosa la dona receptora a penes assegui molèsties o efectes secundaris de la medicació.

Com ja hem dit, el semen de donant sempre prové d'un banc i, per tant, es troba congelat. No obstant això, els òvuls de donant poden estar en fresc o vitrificats.

En cas d'utilitzar òvuls donats en fresc, serà necessari coordinar el cicle de la donant amb el de la receptora.

Adopció d’embrions

El tractament de FIV amb adopció d'embrions és una altra opció possible quan la dona no pot usar els seus propis òvuls per a aconseguir l'embaràs. A més, l'adopció embrionària és molt més econòmica que la FIV amb doble donació de gàmetes.

Els embrions donats per a aquest procediment són embrions sobrants procedents de tractaments de fertilitat d'altres dones o parelles, els quals ja no desitgen tenir més fills i decideixen donar-los.

Aquests embrions es troben criopreservats en nitrogen líquid, per la qual cosa simplement cal descongelar-los i transferir-los a l'úter de la dona.

Prèviament, la pacient haurà d'haver rebut un tractament hormonal per a la preparació de l'endometri, igual que en el cas de l’ovodonació.

Igual que ocorre amb la donació d'òvuls i semen, la donació d'embrions és anònima. El centre de fertilitat tria els embrions sobre la base de les característiques immunològiques i físiques de la parella o dona que els ha donat perquè concordin amb els de la futura mare.

Preus

El cost per a ser mare soltera dependrà principalment del tractament de fertilitat necessari i del centre de reproducció assistida en el qual es realitzi.

A continuació, detallarem uns preus aproximats de totes les tècniques que hem comentat al llarg d'aquest article:

IA amb semen de donant
900-1.700€
FIV amb semen de donant
3.200-5.000€
FIV amb doble donació
5.000- 9.000€
Adopció d'embrions
1.700-3.000€

La dona ha de tenir en compte que en aquests preus no està inclosa la medicació hormonal per a estimular els ovaris i preparar l'endometri.

Els fàrmacs hormonals per a la IA tenen un cost aproximat d'uns 200-300€, els de la FIV entre els 1.000-1.200€ i al voltant dels 300€ els de la preparació endometrial.

Si necessites fer-te un tractament de reproducció assistida amb donació de semen per a ser mare soltera, pots obtenir aquest informe de fertilitat personalitzat per a ajudar-te a triar la millor clínica per a tu. El nostre rigorós criteri de selecció de les millors clíniques, sumat a les teves necessitats concretes, et donaran com a resultat el millor centre per a tu. T'arribarà un informe detallat amb les clíniques que nosaltres recomanem, així com les condicions que ofereixen en cada tractament.

Entrevista a la Dra. Nadia Caroppo

En la següent entrevista, la ginecòloga Nadia Caroppo ens explica les diferents opcions reproductives que té una dona sola per a ser mare, així com les particularitats dels donants de semen.

Preguntes dels usuaris

Em poden guardar el semen del donant per si vull tenir més fills?

Per Dra. Rachele Pandolfi (embriòloga).

En la majoria dels bancs de semen és possible reservar dosi de semen d'un donant per a successius embarassos a fi d'aconseguir que els fills siguin germans biològics. El número de dosi a reservar dependrà del tipus de tractament.

Aquesta reserva es podrà realitzar sempre que es verifiqui la disponibilitat de dosi de semen del donant i que aquest no hagi aconseguit els nounats permesos per la llei de reproducció assistida espanyola (un màxim de 6 nens).

Hi ha alguna edat límit per a ser mare soltera?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

No, no existeix una edat límit determinada per a ser mare soltera. No obstant això, l'edat de la dona és un factor molt important en qualsevol tractament de reproducció assistida i les taxes d'èxit disminueixen a mesura que la dona compleix anys.

En la legislació espanyola no s'especifica una edat límit per a ser mare a través d'un tractament de fertilitat, però les clíniques privades van acordar fa anys establir una edat màxima de 50 anys. D'altra banda, per a accedir a un tractament de reproducció assistida per la Seguretat Social, tant per a mares solteres com per a parelles, la dona no ha de ser major de 40 anys.

Puc ser mare soltera per la seguretat social?

Per Sara Salgado (embriòloga).

Sí, però dependrà de la comunitat autònoma i del centre de reproducció. En algunes comunitats autònomes espanyoles només poden accedir a la reproducció assistida per la seguretat social les parelles heterosexuals, mentre que en unes altres també poden fer-se un tractament les dones solteres i les lesbianes.

Per tant, és important consultar les condicions a l'organisme públic corresponent. En cas de poder accedir a un tractament per a ser mare, el metge de capçalera derivarà a la dona a l'especialista en fertilitat. Si la dona compleix amb els requisits exigits pel centre públic assignat, podrà fer-se una inseminació artificial o una fecundació in vitro en la seguretat social.

Puc ser mare soltera per segona vegada?

Per Sara Salgado (embriòloga).

Sí, però només en un centre privat. Hauran de tornar a fer-te les proves de fertilitat per a decidir el millor tractament.

Si tens clar que voldràs un segon fill i el primer l'has tingut en un centre privat, pots sol·licitar que et guardin una mostra del donant perquè els teus fills siguin germans biològics. No hi haurà problema sempre que paguis una reserva i no hi hagi més de 5 bebès nascuts gràcies a les seves donacions.

Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.

🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!

Bibliografia

Andrade-Rocha FT (2003). Semen analysis in laboratory practice: an overview of routine test. J Clin Lab Anal 2003; 17: 247-258.

Ballesteros A, Castilla JA, Nadal J, Ruiz, M. Manifiesto de la SEF sobre la donación de gametos en España. Publicado a través de la Sociedad Española de Fertilidad (SEF).

Colomé C, Carrasco M, Agramunt S, Checa MA, Carreras Collado R. Fertilidad en mujeres mayores de 40 años. Ginecología y Obstetricia Clínica. 2008; 9 (4): 216-227

Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida (CNRHA) (2015). Aspectos legales y éticos de la donación. En: Registro Nacional de Donantes de Gametos y Preembriones. Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social de España.

Kvist U, Björndahl L. ESHRE Monographs: Manual on Basic Semen Analysis. Oxford: Oxford University Press, 2002.

Ley 14/2006, de 26 de mayo, sobre técnicas de reproducción humana asistida. Jefatura del Estado «BOE» núm. 126, de 27 de mayo de 2006 Referencia: BOE-A-2006-9292

Manuel Muñoz y María Nicolás. Donación de embriones con fines reproductivos. Manual de Buena Práctica Clínica en Reproducción Asistida (pp. 75-88). Sociedad Española de la Fertilidad

Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (febrero de 2012). “Saber más sobre fertilidad y reproducción asistida”. En colaboración con el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad del Gobierno de España y el Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud.

Sociedad Española de la Fertilidad (SEF). Libro Blanco Sociosanitario. La Infertilidad en España Situación Actual y Perspectivas. Imago Concept & Image Development 2011.

Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (2011). Manual de Andrología. Coordinador: Mario Brassesco. EdikaMed, S.L. ISBN: 978-84-7877.

Preguntes dels usuaris: 'Em poden guardar el semen del donant per si vull tenir més fills?', 'Hi ha alguna edat límit per a ser mare soltera?', 'Puc ser mare soltera per la seguretat social?' i 'Puc ser mare soltera per segona vegada?'.

Veure més

Autors i col·laboradors

Dr. Gorka  Barrenetxea Ziarrusta
Dr. Gorka Barrenetxea Ziarrusta
Ginecòleg
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra. Doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea. Especialista en Ginecologia i Obstetrícia (MIR). Té més de 30 anys d'experiència i exerceix com a professor titular de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea. És també professor en el Màster de Fertilitat Humana de la Universitat Complutense de Madrid. Vicepresident de la SEF. Més sobre Dr. Gorka Barrenetxea Ziarrusta
Número de col·legiat: 484806591
Dra. Nadia Caroppo
Dra. Nadia Caroppo
Ginecòloga
Llicenciada en Medicina per la Universitat de Buenos Aires, amb Especialitat en Ginecologia i Obstetrícia. Àmplia trajectòria com a ginecòloga i obstetra en diferents hospitals espanyols i internacionals. Experiència com a responsable de la Unitat de Patologia del Tracte Genital Inferior i Colposcòpia. Més sobre Dra. Nadia Caroppo
Número de col·legiada: 460844481
Dra. Rachele  Pandolfi
Dra. Rachele Pandolfi
Embriòloga
Estudis universitaris en Ciències Biològiques Moleculars cursats a Itàlia. Doctora en Recerca Biomèdica i amb un Màster en Reproducció Humana. Té diverses publicacions científiques i actualment exerceix les seves funcions com embriòloga. Més sobre Dra. Rachele Pandolfi
Número de col·legiada: 20059-M
 Sara Salgado
Sara Salgado
Embriòloga
Graduada en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat del País Basc (UPV/EHU), amb Màster en Reproducció Humana Assistida per la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Títol d'Expert Universitari en Tècniques de Diagnòstic Genètic per la Universitat de València (UV). Més sobre Sara Salgado
 Zaira Salvador Navarro
Zaira Salvador Navarro
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV), Biotechnology degree en la National University of Ireland en Galway (NUIG) i especialista en reproducció assistida amb el Màster en Biotecnologia de la Reproducció Humana per l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i la Universitat de València. Més sobre Zaira Salvador Navarro
Número de col·legiada: 3185-CV

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.