Per (embriòloga), (ginecòloga), (ginecòleg) i (embriòloga).
Última Actualització: 07/03/2019

La fecundació in vitro (FIV) amb donació d’òvuls permet a una dona receptora aconseguir l’embaràs utilitzant els ovòcits d’una donant i aconseguir així ser mare.

Els tractaments de reproducció assistida amb ovodonació, ja sigui amb esperma de la parella o amb semen de donant, estan indicats en aquelles pacients que no poden tenir fills amb òvuls propis.

Els tractaments d’ovodonació cada vegada són més comuns a causa de l’alta probabilitat d’èxit que ofereixen.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Indicacions de l’ovodonació

Aquest tractament es realitza quan es dóna alguna de les següents situacions:

Pacients sense funció ovàrica
ja sigui per fallada ovàrica primària, fallada ovàrica prematura o menopausa.
Pacients amb funció ovàrica
amb anomalies genètiques transmissibles, fallades repetides en cicles anteriors amb òvuls propis o amb més de 40 anys d’edat.

Aquesta última causa és la més freqüent, ja que amb l’edat, la qualitat dels ovòcits va disminuint: augmenta la probabilitat que els embrions obtinguts presentin anomalies cromosòmiques que comprometen la seva viabilitat i causen avortaments. També augmenten considerablement les possibilitats que el fill tingui Síndrome de Down.

Selecció de la donant d’òvuls

L’ovodonació és un procés molt controlat. Per tant, perquè pugui realitzar-se, s’han de complir alguns requisits legals, mèdics i ètics.

Abans d’accedir a un programa de donació, la possible ovodonant ha de sotmetre’s a un procés de selecció que valori la seva aptitud per a ser donant, en el qual s’estudien tant el seu estat físic com aspectes psicològics. Per a ser acceptada, una donant d’òvuls ha de tenir entre 18 i 35 anys, bon estat psicofísic i no ser portadora de malalties genètiques, hereditàries o infeccioses transmissibles a la descendència.

Cal destacar que es tracta d’un procés altruista, voluntari i totalment anònim: la identitat de la donant sempre serà confidencial.

Tipus d’ovodonació

Depenent de l’origen dels òvuls, es distingeixen dos tipus d’ovodonació: la donació amb ovòcits en fresc i amb ovòcits vitrificats.

Donació d’òvuls en fresc

En aquests casos, la donant i la receptora han de tenir el cicle hormonal sincronitzat, per la qual cosa la donant s’estimula alhora que la receptora prepara el seu endometri i en el mateix cicle es produeix l’extracció d’òvuls de la donant i la transferència dels embrions a l’úter de la receptora.

El desavantatge d’aquesta tècnica és que si la donant no respon bé a l’estimulació ovàrica, la receptora pot haver d’esperar al següent cicle per a realitzar-se la transferència.

Donació d’òvuls vitrificats (congelats)

Una vegada s’obtenen els ovòcits de la donant, aquells que són madurs es vitrifiquen (és a dir, es congelen). Una vegada se li assigni una receptora compatible, seran desvitrificats i fecundats amb l’esperma de la parella de la receptora o d’un donant de semen compatible.

Igual que ocorre en el cas anterior, la receptora haurà d’haver realitzat el tractament de preparació endometrial prèviament a la transferència embrionària, però no serà d’una manera coordinada amb la donant.

El desavantatge d’aquest mètode és que el nombre d’òvuls disponibles per a ser fecundats pot disminuir per no sobreviure tots a la descongelació. Així i tot, les taxes de supervivència que s’obtenen actualment són molt bones gràcies a l’optimització de la tècnica de vitrificació d’ovòcits.

Òvuls de banc

Els òvuls de la donant poden emprar-se en fresc o congelats. Si l’ovodonació és en fresc, serà necessari sincronitzar els cicles de la donant i la receptora. En cas contrari, després de l’obtenció dels òvuls, aquests són congelats fins al moment de la fecundació, quan es procedirà a la descongelació.

Una clínica de fertilitat pot comptar amb les seves pròpies donants (banc d’òvuls propi) o per contra, treballar en coordinació amb un banc d’òvuls extern.

Un banc d’òvuls és un departament encarregat de l’obtenció, avaluació i posterior distribució d’òvuls de donants. A causa de la seva activitat, els bancs d’òvuls compten amb una àmplia i variada base de dades de donants. Per aquesta raó, poden respondre davant gairebé qualsevol demanda per part de les clíniques.

Això permet als centres reproductius poder oferir el tractament d’ovodonació de forma pràcticament immediata, perquè és poc comú no trobar una donant compatible en el banc d’òvuls.

La miniovodonació

La miniovodonació consisteix en una donació d’un nombre menor d’òvuls. Mentre que en una ovodonació completa la receptora obté uns 8 o 9 òvuls de la donant, en la miniovodonació solament es reben 4 o 5.

Tal com ens comenta el director mèdic de la clínica FIV València, el Dr. Miguel Dolz, la miniovodonació té dues finalitats:

Qüestió econòmica
el preu es redueix de manera important i, d’aquest manera, són més les dones i parelles que poden accedir a aquest tractament.
No generar embrions sobrants
sobre tots les dones o parelles que solament desitgen tenir un fill per ovodonació. Així, no es generen embrions sobrants que després han de ser donats o vitrificats, amb la consegüent despesa de manteniment.

A més, el Dr. Miguel Dolz també afirma que:

La taxa d’embaràs per cicle realitzat en una miniovodonació és la mateixa que amb una donació d’òvuls completa.

Procediment de l’ovodonació pas a pas

Una vegada la donant ha estat acceptada, ja es pot iniciar el cicle d’ovodonació. El procés consta dels següents passos:

Estimulació ovàrica de la donant

L’ovodonant es realitza un tractament hormonal d’estimulació ovàrica per a aconseguir que es desenvolupin més òvuls que en un cicle natural, en el qual solament maduraria un, i augmentar així les probabilitats d’èxit.

Mitjançant la punció fol·licular s’obtenen els òvuls. Els que són madurs, són fecundats en el laboratori amb espermatozoides de la parella de la receptora o d’un donant de semen anònim, depenent de les característiques de cada parella. Els embrions resultants es mantenen en cultiu i es va avaluant el seu desenvolupament fins al dia que se li realitza la transferència embrionària a la dona receptora.

Preparació endometrial de la receptora

Uns dies abans de la transferència embrionària, la receptora se sotmet a un tractament de preparació endometrial. S’administren estrògens i progesterona, per via oral, vaginal o en pegats, perquè l’endometri aconsegueixi el gruix adequat (7-10 mm) per a la implantació de l’embrió.

La transferència embrionària a la cavitat uterina de la receptora es realitzarà entre 3 i 6 dies després de la fecundació. Es triarà l’embrió o embrions de millor qualitat per a ser transferits (per llei està establert que el màxim són 3) i la resta seran vitrificats per a utilitzar-los en els següents cicles en el cas que no s’aconseguís embaràs en aquest o més endavant si es desitgés tenir més fills. Uns 14 dies després de la transferència, s’analitzen els nivells de β-hCG per a saber si s’ha aconseguit la gestació o no.

Resultats clínics de la donació d’ovòcits

Gràcies a que s’utilitzen ovòcits de bona qualitat de dones joves i sanes, les taxes d’èxit d’aquesta tècnica són superiors a les del FIV amb òvuls propis.

Segons un estudi de la Societat Espanyola de Fertilitat en el 2014, en el cas de la donació en fresc, el percentatge d’embaràs per transferència en un cicle de donació d’òvuls és del 55,9% i la taxes de part (nounat a casa per transferència) és del 36,4%.

En el de la donació d’ovòcits vitrificats, aquests percentatges disminueixen una mica, sent del 39,7% i del 24,7%, respectivament.

Preus

Fer una FIV amb ovodonació encareix el tractament posat que ha de pagar-se la medicació per a estimular a la donant i una compensació econòmica per les molèsties causades.

Si un tractament amb FIV/ICSI amb òvuls propis té un cost entre els 3000 i 5000€, quan a aquest li sumes l’ovodonació, el seu preu pot oscil·lar entre els 4500 i 9000€ en funció de la clínica de reproducció assistida.

L’avantatge de l’ovodonació és que els òvuls són de gran qualitat i normalment la pacient aconsegueix l’embaràs a la primera. Per això, s’aconsegueix estalviar el cost dels cicles acumulats que hauria de realitzar-se si els òvuls anessin propis.

La FIV amb ovodonació és el tractament que més enganys i dubtes genera. La transparència és un dels nostres rigorosos criteris a l'hora de recomanar clíniques. Pots usar aquesta "eina" per a filtrar les clíniques que compleixen els nostres criteris de selecció i a més obtenir un informe amb tots els detalls per a resoldre els teus dubtes i evitar enganys.

Preguntes dels usuaris

L’edat de la dona receptora influeix en les taxes d’èxit dels cicles d’ovodonació?

Per Dra. Elena Izquierdo Trechera (ginecòloga).

L’edat de la dona receptora sí que influeix en les taxes d’èxit dels cicles de donació d’ovòcits ja que alguns estudis han detectats canvis a nivell uterí amb l’edat que poden ser responsables de la disminució de les taxes d’implantació embrionària de forma més marcada a partir dels 45 anys.

Quins són els riscos de donar òvuls?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

Moltes donants, abans d’involucrar-se en el procés de l’ovodonació, tenen pors per les conseqüències que pugui tenir aquesta tècnica, ja que es creu que és un procediment perillós i que fins i tot pot produir càncer.

No obstant això, la donació d’ovòcits és un procés segur amb molt pocs efectes secundaris, dels quals la donant és informada abans d’iniciar-ho en qualsevol clínica. Un d’ells és la síndrome de hiperestimulació ovàrica, que cada vegada és més infreqüent.

Es pot fer la donació d’òvuls i espermatozoides alhora?

Per Andrea Rodrigo (embriòloga).

Sí, és el que es coneix com a doble donació. Es tracta de realitzar un procés de FIV emprant tant òvuls com espermatozoides procedents de donants i no dels futurs pares.

Quin és el nombre d’intents per a aconseguir l’èxit amb l’ovodonació?

Per Andrea Rodrigo (embriòloga).

No existeix un nombre fix d’intents d’ovodonació recomanats. Dependrà de les característiques pròpies de cada situació d’infertilitat. Hi ha parelles que ho intenten nombroses vegades i els qui tiren la tovallola després de dos o tres processos d’ovodonació.

Si tinc un fill amb òvuls de donant, s’assemblarà a mi?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

La informació genètica (ADN) de l’embrió transferit serà la de la donant. No obstant això, a l’hora de triar donant per a una receptora, es busca que els trets físics d’ambdues siguin el més similars possible. Per tant, és probable que se sembli a la receptora.

A més, l’ambient matern durant l’embaràs influeix sobre l’expressió de certs gens (mitjançant l’epigenètica) i pot ser que també ho faci en alguns relacionats amb els trets físics, igual que ho fa en la transmissió de determinades malalties. No obstant això, encara no se sap res del tema i cal realitzar més estudis sobre aquest tema per a confirmar-lo.

Com afecta l’epigenètica en la donació d’òvuls?

Per Andrea Rodrigo (embriòloga).

L’epigenètica fa referència als canvis que poden produir-se en l’expressió dels gens causats per factors ambientals. Per tant, encara que en casos d’ovodonació la dotació genètica de l’embrió procedeixi de la donant d’òvuls, durant la gestació, l’ambient matern pot influir sobre l’expressió d’aquests gens.

La FIV amb òvuls de donant entra per la Seguretat Social?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

En algunes comunitats autònomes sí que és possible realitzar tractaments amb ovodonació per la Seguretat Social, però no en totes. A més, els requisits per a accedir a aquests tractaments també seran diferents entre les comunitats autònomes.

Les experiències que he llegit de mamàs per ovodonació coincideixen que els compten el procés als seus fills però jo tinc dubtes, els experts recomanen explicar-lo als fills?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

La decisió de contarselo als fills és molt personal. No obstant això, és un tema controvertit i en general, els experts recomanen explicar-lo.

Fem un gran esforç editorial. Compartint aquest article ens ajudes i motives per a seguir el nostre treball.

Autors i col·laboradors

 Andrea  Rodrigo
Andrea Rodrigo
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV) amb Màster Universitari en Biotecnologia de la Reproducció Humana Assistida, impartit per la Universitat de València en col·laboració amb l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI). Postgrau d'Expert en Genètica Mèdica. Més sobre Andrea Rodrigo
Dra. Elena Izquierdo Trechera
Dra. Elena Izquierdo Trechera
Ginecòloga
Llicenciada en Medicina per la Universitat Complutense de Madrid, amb l'especialitat d'Obstetrícia i Ginecologia, i Màster en Reproducció Humana per la Universitat Rei Joan Carlos i el IVI. Actualment, és la directora mèdica de la clínica de Fertilitat Velázquez. Més sobre Dra. Elena Izquierdo Trechera
Número de col·legiada: 282866949
Dr. Miguel Dolz Arroyo
Dr. Miguel Dolz Arroyo
Ginecòleg
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de València en 1988 i doctorat en Medicina en 1995, amb especialitat en Obstetrícia i Ginecologia. És expert en Medicina Reproductiva, amb més de 20 anys d'experiència en el sector, i actualment és el director mèdic i fundador de FIV València. Més sobre Dr. Miguel Dolz Arroyo
Número de col·legiat: 464614458
 Rebeca Reus
Rebeca Reus
Embriòloga
Graduada en Biologia Humana (Biomedicina) per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb Màster Oficial en Laboratori d'Anàlisis Clíniques per la UPF i Màster sobre la Base Teòrica i Procediments de Laboratori de Reproducció Assistida per la Universitat de València (UV). Més sobre Rebeca Reus

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.