Per (embriòloga), (ginecòloga) i (embriòloga).
Última Actualització: 31/01/2019

Al cap d’un any mantenint relacions sexuals sense aconseguir l’embaràs, és possible que la parella tingui problemes d’esterilitat i, per això, tant l’home com la dona haurien de fer-se les proves de fertilitat necessàries.

En el cas de la dona, un estudi de fertilitat femení consisteix bàsicament en una anàlisi hormonal i una ecografia. També és possible fer altres proves complementàries, com la histerosalpingografía i el cariotip.

Una vegada esbrinada la causa de la infertilitat, serà possible aplicar un tractament de reproducció assistida adequat per a aconseguir l’embaràs.

Quan acudir a l’especialista?

Davant un problema per a concebre, tots dos membres de la parella han de plantejar-se fer proves de fertilitat per a esbrinar la causa que els impedeix ser pares.

En general, es considera que existeix infertilitat quan la parella porta almenys un any mantenint relacions sexuals sense protecció i, encara així, no ha aconseguit l’embaràs.

No obstant això, aquest temps es redueix als 6 mesos si la dona té més de 36 anys.

En aquest moment, la parella ha d’acudir a un especialista per a fer un estudi de fertilitat femení i masculí. A més, les dones solteres o parelles lesbianes que desitgin ser mares, també hauran de sotmetre’s a aquestes proves abans de fer un tractament de reproducció assistida.

En concret, per al diagnòstic de la infertilitat femenina, el ginecòleg obre una història clínica i pregunta a la dona sobre aspectes de la seva vida reproductiva: si té fills previs, si ha tingut algun avortament, si ha pres anticonceptius, si li han fet alguna cirurgia, etc.

A continuació, el metge manarà les proves diagnòstiques habituals, que solen ser les següents:

Anàlisi hormonal
nivell de les hormones sexuals i altres hormones que actuen en el cicle menstrual.
Ecografia
valoració de l’anatomia uterina i l’estat dels ovaris.
Histerosalpingografía
valoració de les trompes de Fal·lopi i la seva permeabilitat.
Estudi del cariotip
per a veure si hi ha alguna alteració cromosòmica.

Si el resultat d’alguna d’aquestes proves està alterat, el metge pot sol·licitar més proves complementàries, com una biòpsia endometrial o una histeroscòpia, de les quals parlarem més endavant.

Anàlisi hormonal

Aquesta és una de les primeres proves que es fa amb la finalitat de comprovar que no existeixen problemes endocrins que afectin el cicle menstrual. A més, els valors hormonals també aporten informació sobre la reserva ovàrica, la funcionalitat dels ovaris i de la hipòfisi de la dona.

Les principals hormones que s’avaluen són les següents:

FSH
és una gonadotropina secretada per la hipòfisi que ajuda a determinar la reserva ovàrica.
LH
també és una gonadotropina hipofisiaria que aporta informació sobre el funcionament dels ovaris i l’ovulació.
Prolactina
és una hormona secretada pel cervell que ajuda a valorar el funcionament del cicle menstrual i de la hipòfisi.
Estradiol
és una hormona ovàrica que serveix per a valorar el desenvolupament fol·licular, la reserva ovàrica i l’endometri.
Progesterona
és secretada per l’ovari després de l’ovulació. Per tant, la progesterona indica si l’òvul ha estat alliberat o si hi ha problemes de anovulación.
Hormona antimulleriana (AMH)
és proporcional a la quantitat de óvulosdisponibles en l’ovari, per la qual cosa serveix per a mesurar la reserva ovàrica d’una manera més exacta.

L’anàlisi de FSH, LH, estradiol i prolactina consisteix en un perfil d’hormones basals i, per tant, l’extracció de sang ha de fer-se entre els dies 3 i 5 del cicle menstrual, quan els ovaris encara estan en repòs. L’anàlisi de la AMH també sol fer-se al costat d’aquest perfil basal, encara que podria quantificar-se en qualsevol moment del cicle, ja que els seus nivells no varien.

Quant a la progesterona, aquesta anàlisi ha de fer-se sobre el dia 20 del cicle menstrual per a saber si ha tingut lloc l’ovulació.

Altres hormones que solen valorar-se al costat de l’anterior anàlisi de sang són les següents: TSH, tiroxina lliure, triyodotironina lliure i testosterona total. Encara que no són hormones sexuals, si els seus nivells estan fora del normal, poden influir directament en les hormones que controlen el cicle menstrual i en l’ovulació.

Ecografia

En un estudi de fertilitat femenina, es realitza una ecografia transvaginal a la dona per a observar l’úter i els ovaris amb dos objectius clars:

  • Comprovar si existeix alguna malformació uterina o una altra complicació anatòmica.
  • Fer un recompte de fol·licles antrals (RFA) en els primers dies del cicle per a valorar la reserva ovàrica.

Per a fer l’ecografia, el ginecòleg introdueix a través de la vagina una sonda coberta per un preservatiu i amb gel lubrificant. Aquesta sonda envia ones sonores que permeten visualitzar en una pantalla l’estructura de l’úter i els ovaris en rebotar contra aquests òrgans. La dona pot notar una lleu molèstia per la pressió de la sonda, però la prova és indolora.

En aquesta mateixa consulta del ginecòleg, també sol fer-se una citologia vaginal o test de Papanicolaou per a veure si existeix algun tipus d’infecció o alteració en el cèrvix que estigui afectant la fertilitat. Per a això, s’obté una petita quantitat de cèl·lules del coll uterí a través d’un suau raspat i es manen a analitzar.

Histerosalpingografia (HSG)

La histerosalpingografia o uterosalpingografia és una prova diagnòstica que s’utilitza per a veure l’estructura de l’úter i les trompes de Fal·lopi mitjançant raigs X i un mitjà de contrast. A més, aquesta prova també aporta informació sobre la permeabilitat de les trompes.

Això és molt important a l’hora de determinar la tècnica de reproducció assistida més adequada, ja que si les trompes no són permeables, la fecundació natural no podrà tenir lloc i serà necessari recórrer a una fecundació in vitro (FIV).

Per a fer la HSG, la dona es col·loca en una llitera en posició ginecològica i s’introdueix un catèter en el cèrvix. A través d’aquest catèter passarà un contrast líquid radiopac que circularà pel coll uterí, l’úter i les trompes, la qual cosa permetrà prendre diferents imatges amb un radiografia. Finalment, el contrast sortirà a la cavitat pèlvica si no existeix cap obstrucció en les trompes.

Existeix una nova versió de la histerosalpingografía en la qual s’utilitza un gel espumós en lloc de contrast i les imatges es prenen per ecografia en lloc de raigs X. Aquest producte es coneix com ExEm Foam Kit i té múltiples avantatges.

L’estudi de la histerosalpingografia ajuda diagnosticar alteracions com les següents:

  • Malformacions uterines estructurals: úter unicorne, septes, etc.
  • Formacions anormals en l’úter: miomes, pòlips o adherències.
  • Patologies que inflamen les trompes, com la salpingitis.
  • Patologies que obstrueixen les trompes, com l’hidrosàlpinx.
  • Així mateix, pot ocórrer que la histerosalpingografia obri les trompes de Fal·lopi gràcies a la pressió del pas del contrast líquid. Per això, hi ha dones que aconsegueixen l’embaràs natural després de realitzar aquesta prova.

    Altres probes de fertilitat

    A vegades, és necessari un diagnòstic més complet per a esbrinar o confirmar la causa d’infertilitat femenina.

    A continuació, comentarem altres proves rellevants en l’estudi de l’esterilitat:

    Estudi del cariotip

    El cariotip és el conjunt de cromosomes que té cada cèl·lula, on el material genètic es troba compactat. En l’ésser humà, la dotació cromosòmica és de 46 cromosomes, entre els quals es diferencien 22 parells de cromosomes no sexuals (autosomes) i 2 cromosomes sexuals (XX per a la dona i XY per a l’home).

    Per tant, l’estudi del cariotip serveix per a buscar possibles alteracions en el número o estructura dels cromosomes que provoquen infertilitat.

    Com totes les cèl·lules que tenen nucli disposen de cromosomes, aquest estudi pot fer-se mitjançant una simple anàlisi de sang. Les cèl·lules a analitzar serien els glòbuls blancs o els limfòcits.

    Histeroscòpia (HSC)

    La histeroscòpia és una prova endoscòpica que permet veure directament l’úter per a diagnosticar anomalies uterines com a pòlips, miomes o lesions en l’endometri que no es poden diagnosticar de forma precisa per ecografia o histerosalpingografia.

    Aquesta exploració ginecològica es realitza en la pròpia consulta i consisteix a introduir a través de la vagina i el coll de l’úter un histeroscopi (tub amb una cambra) per a observar la cavitat uterina.

    També es poden observar els orificis d’entrada a les trompes de Fal·lopi, però el histeroscopi no pot entrar en elles a causa del seu petit diàmetre.

    Biòpsia endometrial

    Es tracta d’una prova diagnòstica en la qual s’extreu una mostra de teixit endometrial (capa interna de l’úter) i s’examina al microscopi per a veure si existeix algun tipus d’anormalitat en les cèl·lules.

    Per a fer la biòpsia, s’insereix un petit tub fins a l’interior de l’úter i s’aspira una petita quantitat d’endometri. El procediment es pot realitzar amb o sense anestèsia local en la consulta del ginecòleg.

    La biòpsia d’endometri sol estar indicada en casos de fallades d’implantació repetides, amb l’objectiu d’estudiar la receptivitat endometrial.

    Entrevista a la Dra. Valeria Sotelo

    La ginecòloga Valeria Sotelo explica amb detall totes les proves diagnòstiques que solen realitzar-se a les dones que acudeixen a una clínica de fertilitat.

    Preguntes dels usuaris

    Com puc saber si sóc una dona estèril o fèrtil?

    Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

    Per a comprovar l’estat reproductiu de la dona, serà necessari acudir al metge per a sol·licitar un estudi de fertilitat femení. Si la dona encara no es planteja quedar-se embarassada, serà suficient amb una ecografia i una citologia per a comprovar el moment del cicle en què es troba, descartar anomalies uterines o altres patologies. També seria convenient fer una anàlisi hormonal per a veure l’estat de la reserva ovàrica en funció de l’edat.

    D’altra banda, si la dona porta més d’un any intentant l’embaràs sense èxit, aquesta haurà de fer-se un estudi d’esterilitat complet: analítica hormonal completa, ecografia, histerosalpingografia i cariotip.

    Hi ha alguna prova de fertilitat femenina casolana?

    Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

    No, les proves de fertilitat només poden fer-se en un centre ginecològic. L’única prova que pot fer la dona a la seva casa és un estudi del moment de l’ovulació, que pot fer-se de forma senzilla amb un test d’ovulació de farmàcia. És important tenir en compte que aquest test mesura el pic de LH que es produeix per a induir l’ovulació, però sense acudir a un metge no és possible saber si realment hi ha ovulació o si aquesta és adequada.

    On puc fer-me una prova de fertilitat?

    Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

    En funció de la prova que es vagi a realitzar, serà necessari acudir a un especialista o a un altre. L’ideal per a fer un estudi de fertilitat complet és anar a una clínica de fertilitat o centre de reproducció assistida, ja que la majoria de proves podran fer-se allí mateix.

    En canvi, si les proves les sol·licita un ginecòleg particular, el més probable és que la dona hagi d’anar a un centre d’anàlisis clíniques per a fer l’analítica hormonal i el cariotip, a un centre de diagnòstic per imatge per a fer la histerosalpingografia, etc.

    L’ecografia i la citologia sí que poden fer-se en la mateixa consulta del ginecòleg.

    Quines proves de fertilitat femenina et fan en la Seguretat Social?

    Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

    En la Seguretat Social es poden realitzar totes les proves de fertilitat femenina habituals, així com les proves de fertilitat masculina. En els centres públics aquestes proves són totalment gratuïtes, tret que es tracti d’alguna prova complementària molt nova per a la qual no es disposi dels mitjans adequats.

    Cal destacar que, per a poder fer les proves de fertilitat per la Seguretat Social, és necessari complir els requisits d’admissió per als tractaments de reproducció assistida exigits per la comunitat autònoma corresponent. En general, els requisits són que la dona tingui menys de 40 anys i no haver tingut fills prèviament.

    Quant costa un estudi de fertilitat?

    Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

    En general, un estudi de fertilitat femení bàsic té un preu aproximat de 150 i 400€, encara que això depèn de les proves que es requereixin i del centro en el que es duguin a terme.

    En concret, una histerosalpingografia té un cost aproximat de 100 i 150€. L’ecografia transvaginal, la citologia i una revisió ginecològica poden costar 50-150€, i l’anàlisi hormonal altres 100-150€.

    Lectura recomanada

    Si et trobes en plena cerca d’un embaràs, és possible que també t’interessi llegir sobre els estudis d’infertilitat en l’home. Per a això, et recomanem accedir al següent post: Proves de fertilitat en l’home.

    Si tens dubtes sobre a quina clínica acudir per a fer un diagnòstic o iniciar un tractament de reproducció assistida, et recomanem continuar llegint en el següent post: Com triar la millor clínica de reproducció assistida per a mi?

Fem un gran esforç editorial. Compartint aquest article ens ajudes i motives per a seguir el nostre treball.

Bibliografia

Al-Badawi IA, Fluker MR, Bebbington MW. Diagnostic laparoscopy in infertile women with normal hysterosalpingograms. J Reprod Med 1999; 44:953-7.

Brodin T, Hadziosmanovic N, Berglund L, Olovsson M, Holte J. Antimüllerian Hormone Levels Are Strongly Associated With Live-Birth Rates After Assisted Reproduction. J Clin Endocrinol Metab. March 2013, 98(3):1107–1114.

Carvajal R, Alba J, Cortínez A, Carvajal A, Miranda C, Romero C, Vantman D. Niveles de hormona antimüllerina y factor neurotrófico derivado del cerebro como predictores de función ovárica. Rev Hosp Clín Univ Chile 2012; 23: 159-67.

E.B. Hook. Rates of chromosome abnormalities at different maternal ages. Obstet Gynecol, 58 (1981)

Guzman L, Ortega-Hrepich C, Polyzos NP, Anckaert E, Verheyen G, Coucke W, Devroey P, Tournaye H, Smitz J, De Vos M. A prediction model to select PCOS patients suitable for IVM treatment based on anti-Müllerian hormone and antral follicle count. Human Reproduction, 2013, 28 (5): 1261–1266.

Pellerito JS, McCarthy SM, Doyle MB, Glickman MG, DeCherney AH. Diagnosis of uterine anomalies: relative accuracy of MR imaging, endovaginal sonography, and hysterosalpingography. Radiology 1992; 183:795-800.

Ramalho de Carvalho B, Gomes Sobrinho DB, Vieira AD, Resende MP, Barbosa AC, Silva AA, Nakagava HM. Ovarian reserve assessment for infertility investigation. International Scholarly Research Network. ISRN Obstetrics and Gynecology. Volume 2012, Article ID 576385, 10 pages. doi:10.5402/2012/576385.

Romero Guadix B, Martínez Navarro L, Arribas Mir L. Esterilidad: manejo desde la consulta del médico de familia. AMF. 2002; 8 (6): 304-311.

Royal College of Obstetricians and Gynaecologists. Fertility: assessment and treatment for people with fertility problems. NICE Clinical Guideline. February 2013.

Veure més

Autors i col·laboradors

 Sara Salgado
Sara Salgado
Embriòloga
Graduada en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat del País Basc (UPV/EHU), amb Màster en Reproducció Humana Assistida per la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Títol d'Expert Universitari en Tècniques de Diagnòstic Genètic per la Universitat de València (UV). Més sobre Sara Salgado
Dra. Valeria Sotelo
Dra. Valeria Sotelo
Ginecòloga
Llicenciada en Medicina per la universitat de Buenos Aires, amb l'especialitat en Ginecologia i Obstetrícia. Formació de Màster en Cirurgia Videolaparoscòpica i títol d'especialista en Tocoginecología. Membre associat de la SEF i SEGO. Més de 10 anys d'experiència en el camp de Medicina Reproductiva. Més sobre Dra. Valeria Sotelo
Número de col·legiada: 030309166
 Zaira Salvador Navarro
Zaira Salvador Navarro
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV), Biotechnology degree en la National University of Ireland en Galway (NUIG) i especialista en reproducció assistida amb el Màster en Biotecnologia de la Reproducció Humana per l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i la Universitat de València. Més sobre Zaira Salvador Navarro
Número de col·legiada: 3185-CV

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.