Reproducció assistida en dones homosexuals: ser mares lesbianes

Per (ginecòleg), (ginecòloga) i (embriòloga).
Última Actualització: 12/02/2019

En els últims anys hem assistit a un augment dels casos de famílies que s’allunyen del concepte tradicional format per papà, mamà i fills. Les dones solteres i les parelles lesbianes són alguns exemples d’aquests nous models familiars.

Una parella de dones homosexuals pot tenir un fill gràcies a les tècniques de reproducció assistida convencionals: la inseminació artificial (IA) i la fecundació in vitro (FIV). En tots dos casos, serà necessari recórrer a la donació de semen.

Així mateix, existeix un mètode disponible només per a parelles lesbianes: el mètode ROPA o recepció d’òvuls de la parella, que és cada vegada més popular entre les dones espanyoles.

Tenir un fill amb el semen d’un donant

Dels 100.000 tractaments de reproducció assistida que es fan a l’any a Espanya, el 5% recau en parelles formades per dues dones i és una dada que va en augment.

En primer lloc, cal destacar la necessitat de recórrer a un donant de semen que aportació el gàmeta masculí (l’espermatozoide) per a fer el tractament de reproducció assistida i aconseguir l’embaràs en una d’elles.

La donació de semen a Espanya és anònima. Per tant, el donant de semen no tindrà cap mena de responsabilitat ni drets sobre el menor nascut i seran totes dues dones les que constin com a mares legals.

Aquestes són les opcions reproductives perquè dues dones puguin tenir un fill biològic:

Inseminació artificial amb semen de donant

Una de les dones se sotmet a una IA amb semen d’un donant anònim triat per la clínica de fertilitat sobre la base de les seves característiques físiques.

Per a això, serà necessària una estimulació suau perquè madurin 1 o 2 òvuls, que seran expulsats a les trompes durant l’ovulació. En aquest moment s’introdueix la mostra seminal, prèviament capacitada, en l’úter de la dona perquè així pugui tenir lloc la fecundació.

Fecundació in vitro amb semen de donant

Pot donar-se el cas que la dona que vulgui dur a terme l’embaràs present problemes de fertilitat i la IA no sigui efectiva. La segona opció reproductiva per a aquestes dones serà la FIV.

Aquí, la dona que rep el tractament se sotmet a una estimulació ovàrica perquè madurin diversos òvuls alhora. Aquests s’obtenen per punció fol·licular i es fecunden en el laboratori amb el semen del donant. L’embrió o embrions obtinguts seran transferits a l’úter de la dona en funció dels paràmetres de qualitat.

Tant en el cas de la IA com en la FIV, encara que només una de les dues dones sigui la que se sotmet al tractament, ambdues signaran el consentiment informat, per la qual cosa ambdues seran les mares legals.

Mètode ROPA per a parelles lesbianes

El mètode ROPA és un procediment de FIV exclusiu per a parelles de dones amb desig reproductiu que permet a totes dues participar en el procés de l’embaràs, una aportant els òvuls i una altra gestant al bebè.

En concret, hi ha dues parts del tractament i en cadascuna d’elles participa una dona:

Dona que aporta la dotació genètica
se sotmet a l’estimulació ovàrica de la FIV i se li extreuen els òvuls per punció fol·licular.
Dona que duu a terme l’embaràs
rep als embrions fecundats en el laboratori amb el semen d’un donant i porta l’embaràs a terme.

Totes dues dones reben medicació hormonal: la primera, per a l’estimulació ovàrica i, la segona, per a la preparació endometrial.

L’elecció de quina dona dóna els òvuls i quin queda embarassada dependrà de la decisió pròpia de la parella, sempre considerant el consell mèdic.

En aquest sentit, el Dr. Óscar Oviedo ens comenta que:

La dona que aporta els ovòcits sol ser la dona més jove perquè sol tenir millor reserva i millor qualitat ovocitària.

Aspectes legals del mètode ROPA

Algunes persones entenen el mètode ROPA com una forma de donació d’òvuls d’una dona a una altra. És important destacar que això no és així, perquè estaríem incomplint l’anonimat exigit per Llei 14/2006 en relació a la donació de gàmetes.

Per tant, no és una donació d’òvuls, sinó l’ús d’embrions per part de la parella, alguna cosa que contempla la llei en el seu article 11:

Un de les destinacions possibles que podrà donar-se als embrions o ovòcits crioconservats és la seva utilització per la pròpia dona o el seu cònjuge.

En aquest sentit, s’entén que per a poder realitzar el mètode ROPA totes dues dones hauran d’estar casades, alguna cosa que no és necessari en les altres opcions (IA i FIV). De no estar casades, sí que podria entendre’s com una donació d’òvuls no anònima.

Si estàs interessada a fer un tractament de reproducció assistida per a convertir-te en mare al costat de la teva parella, et recomanem usar aquesta "eina" on podràs obtenir, en temps real, una selecció de clíniques en la teva zona que compleixen els nostres rigorosos criteris de qualitat i per tant et recomanem per a aquest tractament.

A més, inclou consells que et seran de gran utilitat a l'hora de fer les primeres visites a les clíniques.

Reproducció assistida per a mares lesbianes per la Seguretat Social

La llei 14/2006 sobre reproducció assistida és la mateixa per a tot el país. No obstant això, l’administració de la cartera de serveis sanitaris inclosos en la seguretat social depèn de cada comunitat autònoma.

Encara que la llei és igual per a tots, és possible realitzar diferents interpretacions. Les comunitats que neguen l’accés a les tècniques de reproducció assistida a dones soles o parelles lesbianes es basen en que aquestes no tenen un problema d’esterilitat com a tal.

El problema és que la Seguretat Social no té suficients recursos per a tractar a tots els pacients que necessiten aquestes tècniques per a tenir un fill. Per tant, només aquells que pateixin un problema concret de fertilitat podran ser receptors dels tractaments.

També s’impedeix l’accés a la reproducció assistida a les dones que prèviament s’han realitzat una lligadura de trompes en molts casos.

El més recomanable és que cada parella acudeixi a la unitat de reproducció que li correspon i s’informi de si el tractament queda cobert o no. A més, la legislació en aquest àmbit va canviant en funció del govern que hi hagi en aquest moment.

Preguntes dels usuaris

Com funciona el mètode ROPA?

Per Dra. Rebeca Jiménez Alfaro (ginecòloga).

El mètode ROPA és un procediment de FIV-ICSI exclusiu per a parelles de dones casades (imprescindible això últim) amb desig reproductiu que permet a totes dues participar en el procés de l’embaràs, una aportant els òvuls i una altra gestant al bebè.

En concret, hi ha dues parts del tractament i en cadascuna d’elles participa una dona:

Dona que aporta la dotació genètica
se sotmet a l’estimulació ovàrica de la FIV i se li extreuen els òvuls per punció fol·licular.
Dona que duu a terme l’embaràs
rep als embrions fecundats en el laboratori amb el semen d’un donant i porta l’embaràs a terme.

Totes dues dones reben medicació hormonal: la primera, per a l’estimulació ovàrica i, la segona, per a la preparació endometrial.

Si decidim que ambdues ens farem una inseminació artificial, podem usar el semen del mateix donant?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

No, cadascuna haurà d’utilitzar el semen d’un donant diferent. La donació de semen a Espanya és anònima i s’assigna pel propi centre de reproducció assistida sobre la base de les característiques immunològiques i físiques de la pacient, per la qual cosa no pot utilitzar-se el mateix donant per a totes dues dones.

Les parelles lesbianes poden fer el tractament en la Seguretat Social?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

En moltes comunitats autònomes espanyoles, les dones lesbianes poden fer-se els tractaments d’inseminació artificial i de fecundació in vitro. Hauran de complir amb els requisits exigits per la sanitat pública en aquesta comunitat per a l’accés a la reproducció assistida.

Quant al mètode ROPA, no està disponible actualment per la Seguretat Social. Les parelles de dones que vulguin tenir un fill per aquest mètode han d’acudir a un centre privat.

Quant pot costar un tractament per a ser mares lesbianes?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

Dependrà del tractament a emprar i del centro en el que es faci. A Espanya, la inseminació amb semen de donant costa entre 900 i 1.700€, la FIV amb semen de donant entre 3.200 i 5.000€, i el mètode ROPA entre 3.500 i 6.000€ aproximadament.

Fem un gran esforç editorial. Compartint aquest article ens ajudes i motives per a seguir el nostre treball.

Bibliografia

Andrade-Rocha FT (2003). Semen analysis in laboratory practice: an overview of routine test. J Clin Lab Anal 2003; 17: 247-258.

Ballesteros A, Castilla JA, Nadal J, Ruiz, M. Manifiesto de la SEF sobre la donación de gametos en España. Publicado a través de la Sociedad Española de Fertilidad (SEF).

Bos HM, Van Balen F, Van den Boom Dymphna C. Planned lesbian families: their desire and motivation to have children. Human Reprod. 2003; 18(10): 2.216-24.

Bos, H. (2013). Lesbian-mother families formed through donor insemination. En A. Goldberg y K. Allen (Eds.), LGBT-Parent families. Innovations in research and implications for practice (pp. 21-37). New York: Springer.

Chabot JM, Ames BD. «It wasn’t ‘let’s get pregnant and go do it’»: decision making in lesbian couples planning motherhood via donor insemination. Family Relations. 2004; 53(4): 348-56.

Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida (CNRHA) (2015). Aspectos legales y éticos de la donación. En: Registro Nacional de Donantes de Gametos y Preembriones. Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social de España.

Donoso, S. (2013). La familia lesboparental: ¿Reinvención de la familia? (Tesis Doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona.

Dunne GA. Opting into motherhood: lesbians blurring the boundaries and transforming the meaning of parenthood and kinship. Gender Soc. 2000; 14(1): 11-35.

Goldberg JM, Mascha E, Falcone T, Attaran M. Comparison of intrauterine and intracervical insemination with frozen donor sperm: a meta-analysis. Fertil Steril. 1999 Nov; 72(5):792-5.

Ley 14/2006, de 26 de mayo, sobre técnicas de reproducción humana asistida. Jefatura del Estado «BOE» núm. 126, de 27 de mayo de 2006 Referencia: BOE-A-2006-9292

Machin R. Sharing motherhood in lesbian reproductive practices. BioSocieties. 2014; 9(1): 42-59.

Markus E, Weingarten A, Duplessi Y, Jones J. Lesbian couples seeking pregnancy with donor insemination. J Midwifery Women’s Health. 2010; 55(2): 124-32.

O'Brien P, Vandekerckhove P. Intra-uterine versus cervical insemination of donor sperm for subfertility (Cochrane Review). In: The Cochrane Library, Issue 1, 2001. Oxford: Update Software.

Pennings G. Having a child together in lesbian families: combining gestation and genetics. J Med Ethics. 2016; 42(4): 253-5.

Sociedad Española de la Fertilidad (SEF). Libro Blanco Sociosanitario. La Infertilidad en España Situación Actual y Perspectivas. Imago Concept & Image Development 2011.

Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (2011). Manual de Andrología. Coordinador: Mario Brassesco. EdikaMed, S.L. ISBN: 978-84-7877.

The ESHRE Capri Workshop Group. Intrauterine insemination. Human Reproduction Update, 2009; 15 (3): 265–277.64

Wall M. Hearing the voices of lesbian women having children. Journal of GLBT Family Studies. 2011; 7(1-2): 93-108.

Wyverkens E, Provoost V, Ravelingien A, De Sutter P, Pennings G, Buysse A. Beyond sperm cells: a qualitative study on constructed meanings of the sperm donor in lesbian families. Human Reprod. 2014; 29(6): 1.248-54.

Yeshua A, Lee JA, Witkin G, Copperman AB. Female couples undergoing IVF with partner eggs (co-IVF): pathways to parenthood. LGBT Health. 2015; 2(2): 135-9.

Zeiler K, Malmquist A. Lesbian shared biological motherhood: the ethics of IVF with reception of oocytes from partner. Medicine, Health Care and Philosophy. 2014; 17(3): 347-55.

Preguntes dels usuaris: 'Com funciona el mètode ROPA?', 'Si decidim que ambdues ens farem una inseminació artificial, podem usar el semen del mateix donant?', 'Les parelles lesbianes poden fer el tractament en la Seguretat Social?' i 'Quant pot costar un tractament per a ser mares lesbianes?'.

Veure més

Autors i col·laboradors

Dr. Óscar Oviedo Moreno
Dr. Óscar Oviedo Moreno
Ginecòleg
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Caldas (Colòmbia) i especialista en Medicina Interna per la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà. Títol homologat a Espanya en 2003. Especialitat en Ginecologia i Obstetrícia per la Universitat Complutense de Madrid, amb formació a l'Hospital Clínic Universitari Sant Carlos de Madrid. Expert en Medicina Reproductiva i títol d'Ecografia Obstètric-Ginecològica (nivells I, II i III). Més sobre Dr. Óscar Oviedo Moreno
Número de col·legiat: 282858310
Dra. Rebeca  Jiménez Alfaro
Dra. Rebeca Jiménez Alfaro
Ginecòloga
Llicenciada en Medicina per la Universitat de Múrcia, amb l'especialitat d'Obstetrícia i Ginecologia, i Màster en Reproducció Humana per la Universitat Rei Juan Carlos i el IVI. Actualment, és ginecòloga en la clínica Tahe Fertilitat. Més sobre Dra. Rebeca Jiménez Alfaro
Número de col·legiada: 303009153
 Zaira Salvador Navarro
Zaira Salvador Navarro
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV), Biotechnology degree en la National University of Ireland en Galway (NUIG) i especialista en reproducció assistida amb el Màster en Biotecnologia de la Reproducció Humana per l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i la Universitat de València. Més sobre Zaira Salvador Navarro
Número de col·legiada: 3185-CV

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.