Per (ginecòleg), (embriòleg) i (embriòloga).
Última Actualització: 19/02/2019

La teratozoospèrmia, també denominada teratospèrmia, és una alteració que afecta al semen de l’home en la qual la gran majoria d’espermatozoides presenten una morfologia anormal.

Per tant, la teratospèrmia es considera una causa d’esterilitat masculina deguda a un factor espermàtic i el seu origen és divers, algunes vegades fins i tot desconegut.

Existeixen diversos tractaments per a poder tenir un fill amb espermatozoides teratozoospèrmics en funció de si el semen de l’home presenta altres alteracions espermàtiques o no, com per exemple, en la concentració o la mobilitat.

Què és la teratozoospèrmia?

La teratospèrmia es defineix com la mala morfologia dels espermatozoides, ja sigui per presentar defectes al seu cap, peça intermèdia o cua.

Segons els criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de l’any 2010, un home presenta teratozoospèrmia quan més del 96% dels seus espermatozoides tenen una morfologia estranya o anormal.

Un home amb un mínim del 4% d’espermatozoides amb forma normal no té problemes de fertilitat i podria aconseguir un embaràs de forma natural sense cap problema.

El recompte d’espermatozoides amb bona o mala morfologia es realitza amb la prova diagnòstica denominada seminograma, en la qual és possible tintar i visualitzar l’estructura dels espermatozoides sota el microscopi.

Existeixen alguns laboratoris que també inclouen en el resultat del seminograma els criteris estrictes de Kruger a més dels de l’OMS.

Segons Kruger, un home pateix teratozoospermia si el semen presenta més del 85% d’espermatozoides amorfs. Per tant, els criteris de Kruger són molt més severs que els de l’OMS.

Dit d’una altra manera, el mínim de referència per a considerar que l’home és fèrtil es troba en un valor igual o superior al 15% d’espermatozoides amb forma normal, en lloc del 4% que estipula l’OMS actualment.

Si no s’especifica res en l’informe del laboratori, es prenen com a referència els paràmetres dictats per l’OMS l’any 2010 i no els criteris estrictes de Kruger.

Existeixen alguns laboratoris que també inclouen en el resultat del seminograma els criteris estrictes de Kruger a més dels de l’OMS.

Segons Kruger, un home pateix teratozoospèrmia si el semen presenta més del 85% d’espermatozoides amorfs. Per tant, els criteris de Kruger són molt més severs que els de l’OMS.

Dit d’una altra manera, el mínim de referència per a considerar que l’home és fèrtil es troba en un valor igual o superior al 15% d’espermatozoides amb forma normal, en lloc del 4% que estipula l’OMS actualment.

Si no s’especifica res en l’informe del laboratori, es prenen com a referència els paràmetres dictats per l’OMS l’any 2010 i no els criteris estrictes de Kruger.

Causes

La teratozoospèrmia implica infertilitat masculina posat que els espermatozoides que arriben a aconseguir l’òvul no són capaços de fecundar-lo a causa de la seva mala morfologia.

Les causes que provoquen l’existència d’espermatozoides amorfs en el semen de l’home són diverses i difícils de diagnosticar. Les comentem a continuació:

  • Alteracions genètiques
  • Quimioteràpia i radioteràpia
  • Infeccions seminals i orquitis
  • Traumatismes en el testicle
  • Varicocele i altres alteracions testiculars
  • Període febril
  • Diabetis mellitus o meningitis
  • Abús de tabac, alcohol i drogues
  • Hàbits inadequats de vida: mala alimentació, exposició a agents tòxics, roba molt ajustada, etc.

Alguns d’aquests factors poden causar teratozoospèrmia reversible, la qual desapareix en revertir la febre, la infecció o els períodes d’estrès. De la mateixa manera, és possible recuperar part de bona morfologia espermàtica seguint hàbits de vida saludable, cuidant l’alimentació, deixant de fumar, etc.

Tipus

Els defectes que es troben en la morfologia dels espermatozoides es classifiquen en funció de la seva ubicació al cap, el coll o la cua. No obstant això, per a donar un diagnòstic de teratospèrmia, es tenen en compte totes les alteracions en conjunt.

Un espermatozoide és normal quan presenta un cap amb forma oval i un acrosoma en el seu interior. El coll o peça intermèdia és lleugerament més engrossit que la cua i, finalment, la cua és allargada i està desenrotllada.

Després d’analitzar la morfologia dels espermatozoides amb el seminograma, és possible determinar el tipus de teratozoospèrmia en funció de la gravetat que presenti la mostra seminal. Per a això, s’utilitzen els criteris de Kruger i la teratospèrmia es classifica en tres graus:

Teratozoospèrmia lleu
es troben entre el 10% i el 14% d’espermatozoides amb morfologia normal.
Teratozoospèrmia moderada
el percentatge d’espermatozoides normals se situa entre el 5% i el 9%.
Teratozoospèrmia severa
menys del 5% d’espermatozoides presenten morfologia normal.

Com ja hem dit, avui dia se solen utilitzar els criteris de l’OMS per a diagnosticar la teratospèrmia i, per tant, aquesta classificació ha quedat obsoleta. No obstant això, encara és possible trobar-la en els resultats d’alguns espermiogrames.

Índex de teratozoospèrmia

Aquest paràmetre seminal s’utilitza per a saber el nombre de defectes que presenta cada espermatozoide. És possible que un espermatozoide només tingui una malformació o, en canvi, diferents malformacions en cadascuna de les seves parts.

Per a calcular l’índex de teratospèrmia (TZI), s’aplica la següent fórmula: TZI = ( c + p + q ) / x, on cada variable significa:

  • c = alteracions al cap
  • p = alteracions en la peça intermèdia
  • q = alteracions en la cua
  • x = total d’espermatozoides anormals

La interpretació dels resultats és la següent:

TZI pròxim a 1
espermatozoides amb anomalies en una única zona
TZI pròxim a 2
espermatozoides amb malformacions en dues zones
TZI pròxim a 3
espermatozoides amb defectes al cap, coll i cua

Cal destacar que en la mateixa mostra seminal és possible trobar espermatozoides de les tres classes: amb sols una malformació, amb dues o amb tres. L’índex de teratospèrmia indicarà quina de les tres formes és la més abundant.

Com aconseguir l’embaràs

Un home amb teratospèrmia podria donar lloc a un embaràs natural sense problemes si la resta de paràmetres seminals com la concentració i la mobilitat no es troben alterats.

No obstant això, en els casos en què l’embaràs es retarda, és possible seguir algunes recomanacions mèdiques per a intentar recuperar la bona morfologia espermàtica.

D’altra banda, si la teratospèrmia té una causa genètica o és congènita, serà més difícil trobar un tractament que pugui ser efectiu per a curar-la.

Tractaments naturals

En primer lloc, els homes que pateixen teratospèrmia han de canviar el seu estil de vida i deixar els hàbits perjudicials per al seu organisme amb el tabac o l’alcohol.

Portar una dieta sana i equilibrada sempre ajuda a recuperar part de la fertilitat. En concret, els aliments amb alt contingut en antioxidants i aminoàcids essencials com la L-carnitina ajuden a augmentar la qualitat seminal.

El peix blau és un altre producte ric en àcids omega 3 que aporta grans beneficis a la salut reproductiva de l’home.

D’altra banda, aquestes aportacions nutricionals poden ser presos mitjançant suplements alimentosos com, per exemple, la maca andina o els complexos de vitamina E, la qual és un potent antioxidant.

Reproducció assistida

En cas d’haver de recórrer a un tractament de fertilitat per a poder aconseguir l’embaràs i la teratozoospèrmia sigui lleu, serà possible fer una inseminació artificial (IA) sempre que la concentració i mobilitat dels espermatozoides no es trobin alterades.

Aquesta serà la primera opció a considerar si la dona no té problemes de fertilitat i l’única causa que impedeix la gestació és la teratozoospèrmia.

D’altra banda, davant casos de teratozoospèrmia moderada o severa, o altres alteracions que provoquin esterilitat, serà necessari fer una FIVICSI. Aquesta és una tècnica de fecundació in vitro en la qual s’utilitza la injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides per a aconseguir la fecundació dels òvuls.

La reproducció assistida, com qualsevol tractament mèdic, requereix que confiïs en la professionalitat dels metges i la clínica que triïs, ja que, evidentment, no tots són iguals.

Aquesta "eina" t'enviarà un informe totalment personalitzat, amb la informació detallada del tractament que necessites, les clíniques de la teva zona que compleixen els nostres criteris de qualitat i els seus pressupostos. A més, inclou consells que et seran de gran utilitat a l'hora de fer les primeres visites a les clíniques.

Finalment, existeix una tècnica més nova que és una variant de l’anterior. Es denomina IMSI i consisteix a fer una amplificació de la imatge prèviament a la microinjecció per a poder observar la morfologia espermàtica amb major detall.

El microscopi emprat en la IMSI per a triar l’espermatozoide inclou un objectiu que amplifica la imatge fins a tal punt que és possible reconèixer cadascuna de les anomalies morfològiques que presenten els espermatozoides.

Entrevista al Dr. Jose Sánchez

En el següent vídeo, el Dr. Jose Sánchez ens parla sobre la teratozoospèrmia i les opcions reproductives per a aconseguir ser pares.

Preguntes dels usuaris

Quina és la causa de la teratozoospèrmia?

Per Dr. Jon Ander Agirregoikoa (ginecòleg).

La teratozoospèrmia és una alteració que afecta al semen de l’home en la qual la majoria dels espermatozoides tenen forma anormal.

A causa de la seva mala morfologia, els espermatozoides no poden fecundar l’òvul i causen esterilitat.

Les causes de la teratozoospèrmia són les següents:

  • Alteracions genètiques
  • Quimioteràpia i radioteràpia
  • Infeccions seminals i orquitis
  • Traumatismes testiculars
  • Varicocele
  • Febre
  • Diabetis Mellitus i meningitis
  • Tabac, alcohol, drogues
  • Mals hàbits alimentaris, tòxics, roba ajustada…

Hi ha algunes causes que es poden solucionar (febre, deixar el tabac, hàbits saludables…) amb el que el problema en alguns casos seria reversible.

La leucospèrmia pot provocar teratospèrmia i esterilitat masculina?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

La leucospèrmia, també dita leucocitospèrmia, és l’aparició de leucòcits en el semen en una concentració major a 1 milió per mil·lilitre. La causa d’aquesta patologia seminal és una infecció en el tracte reproductor masculí que ha de ser tractada amb antibiòtics ja que pot afectar l’espermatogènesi i provocar alteracions com la oligospèrmia o la teratozoospèrmia.

Quines característiques té un espermatozoide normal?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les característiques que ha de presentar l’espermatozoide ideal, és a dir, amb una morfologia excel·lent són les següents:

  • Cap ovalat i contorn regular
  • Cua única i recta
  • Nucli fix
  • Color transparent

En principi, tots els espermatozoides que compleixin amb aquests requisits tenen capacitat per a fecundar l’òvul i donar lloc a un embaràs viable.

Quines són les conseqüències de tenir espermatozoides anormals en el semen?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

La principal conseqüència de la teratozoospèrmia és la infertilitat masculina que provoca, ja que els espermatozoides amorfs no són capaços de fecundar l’òvul o fins i tot presenten alteracions en el seu ADN.
Llegir més

La teratozoospèrmia pot causar avortaments?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

En principi, la mala morfologia dels espermatozoides no provoca avortaments una vegada s’ha aconseguit la fecundació de l’òvul i l’embrió hagi aconseguit implantar. Un altre cas seria que els espermatozoides, a més d’una mala morfologia, també presentessin alteracions genètiques, la qual cosa sí que és una causa d’avortament.

Com puc millorar els espermatozoides amorfs del semen?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

En primer lloc i sempre que la causa de la teratospèrmia no sigui una patologia específica, l’home hauria de seguir algunes pautes per a modificar el seu estil de vida, el qual pot estar interferint negativament en el seu estat reproductiu. Alguns homes que deixen hàbits com el tabac o l’alcohol i que segueixen una dieta sana veuen una millora de la seva qualitat seminal després d’uns 3 mesos.

Lectura recomanada

Existeixen altres alteracions espermàtiques que influeixen en la consecució d’un embaràs. Pots trobar-les en el següent post: Quina és la causa de l’esterilitat masculina?

El seminograma és el mètode utilitzat en tots els laboratoris d’andrologia per a analitzar la qualitat del semen. Si vols saber en què consisteix, només has de fer clic en el següent enllaç: Què és el seminograma i com es fa?

Fem un gran esforç editorial. Compartint aquest article ens ajudes i motives per a seguir el nostre treball.

Bibliografia

Auger J, Jouannet P, Eustache F. Another look at human sperm morphology. Hum Reprod. 2016;31(1):10-23.

De Braekeleer M, Nguyen MH, Morel F, Perrin A. Genetic aspects of monomorphic teratozoospermia: a review. J Assist Reprod Genet. 2015;32(4):615-23.

El Khattabi L, Dupont C, Sermondade N, Hugues JN, Poncelet C, Porcher R, Cedrin-Durnerin I, Lévy R, Sifer C. Is intracytoplasmic morphologically selected sperm injection effective in patients with infertility related to teratozoospermia or repeated implantation failure? Fertil Steril. 2013;100(1):62-8.

French DB, Sabanegh ES Jr, Goldfarb J, Desai N. Does severe teratozoospermia affect blastocyst formation, live birth rate, and other clinical outcome parameters in ICSI cycles? Fertil Steril. 2010;93(4):1097-103.

Lee RK, Hou JW, Ho HY, et al. Sperm morphology analysis using strict criteria as a prognostic factor in intrauterine insemination. Int J Androl. 2002; 25: 277-80.

Marchini M, Ruspa M, Baglioni A, Piffaretti-Yanez A, Campana A, Balerna M. Poor reproductive prognosis in severe teratozoospermia with a predominant sperm anomaly. Andrologia. 1989;21(5):468-75.

Shabtaie SA, Gerkowicz SA, Kohn TP, Ramasamy R. Role of Abnormal Sperm Morphology in Predicting Pregnancy Outcomes. Curr Urol Rep. 2016;17(9):67.

World Health Organization (WHO) (2010). WHO laboratory Manual for the examination of human semen and sperm-cervical mucus interaction. Cambridge Academic Press.

Veure més

Autors i col·laboradors

Dr. Jon Ander Agirregoikoa
Dr. Jon Ander Agirregoikoa
Ginecòleg
Llicenciat en Medicina per la Universitat del País Basc, amb l'especialitat d'Obstetrícia i Ginecologia. Compta amb diversos anys d'experiència en el camp de la Reproducció Assistida i és el Codirector i Cofundador de les Clíniques Art. També combina la seva activitat mèdica amb la docència en la Univesidad del País Basc. Més sobre Dr. Jon Ander Agirregoikoa
Número de col·legiat: 014809788
Dr. José Antonio Sánchez Férez
Dr. José Antonio Sánchez Férez
Embriòleg
Llicenciat en Biologia per la Universitat de Múrcia. Àmplia experiència com a biòleg, embriòleg i investigador. Actualment és embriòleg clínic en l'Institut Murcià de Fertilitat (IMFER). Més sobre Dr. José Antonio Sánchez Férez
 Zaira Salvador Navarro
Zaira Salvador Navarro
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV), Biotechnology degree en la National University of Ireland en Galway (NUIG) i especialista en reproducció assistida amb el Màster en Biotecnologia de la Reproducció Humana per l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i la Universitat de València. Més sobre Zaira Salvador Navarro
Número de col·legiada: 3185-CV

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.